BONA PRÀCTICA: els ambients d’aprenentatge

Aquesta és la bona pràctica que dur a terme l’escoleta on realitzo les pràctiques: els ambients d’aprenentatge. El treball per ambients es basa en una manera molt innovadora d’organitzar els infants, l’espai i el material, i així, a partir de l’acció de l’infant afavorir el seu procés d’ensenyament- aprenentatge. Es dóna importància a l’autonomia i la llibertat en els seus moviments i en les seves preses de decisions. Els ambients es presenten tres dies a la setmana: dilluns, dimecres i divendres, amb una duració d’una hora cada dia.

Els ambients canvien cada trimestre, en aquests moments tenim els següents: ambient dels grans moviments, l’ambient de la natura i l’ambient de les fosques. Un gran avantatge d’aquesta escoleta, es que aquests ambients estan sempre presentats a les mateixes sales: la sala dels grans moviments abans era el menjador, però ara sempre està equipat per aquest ambient. La sala de la natura actua com a plaça de l’escoleta, és la sala central i aquesta comunica amb les altres estàncies; i la sala de les fosques, és una sala polivalent que va canviant al llarg del dia, a partir de les funcions que hi vulguem desenvolupar.

Els materials i la distribució pot variar en cada sessió, però sempre s'intenta mantenir una certa continuïtat en relació a aquests. Els materials de l'ambient de la natura solen ser naturals, i altres objectes són elaborats a partir de material reciclat. Sempre es presenten tapats per teles, per potenciar la seva curiositat, i així,  siguin ells mateixos  qui ho descobreixin.

FONAMENTACIÓ TEÒRICA:

La metodologia dels ambients es basa en la llibertat d’acció dels infants, que sigui el protagonista i constructor del seu aprenentatge. Els ambients es presenten als infants de manera que ell a partir dels seus interessos, participi en aquell o aquells que més l’interessin al llarg de la sessió. Abans, les mestres d’aquesta escoleta, feien un llistat repartint els infants en els diferents ambients, però amb el temps s’adonaren que estaven més pendents d’organitzar i controlar als infants perquè no es moguessin de l’ambient que li havien presentat, que observant el procés d’aprenentatge dels infants. Així, que ara els infants es mouen lliurament per l’espai i la mestra observa les seves accions. La actuació pedagògica d'aquesta escoleta es basa en diferents models entre els que destaquen: les escoles d'infants de "Reggio Emilia", les aportacions de la doctora Emmily Pilker i l'associació Pilker Hengstenberg de Catalunya, amb els que han tingut l'ocasió de treballar amb l'educadora especialitzada i pedagoga Rosa Vidiella i Badell.

ROL DE L'ADULT:

El rol de l’adult és d’organitzador de l’espai, del material, i sobretot d’observar als infants, en relació al seu desenvolupament; i d’intervenció, si sorgeix algun conflicte. Fa de figura seguritzant pels infants, i és el  responsable innovar i saber provocar la curiositat dels infants. A més de vigilar que el material que hi ha en un determinat ambient, no vagi a un altre.

CREENCES I DILEMES DE LA MESTRA:

El treball per ambients obliga a la mestra a mantenir una gran organització, perquè aquesta proposta sigui satisfactòria en relació al procés d'ensenyament-aprenentatge per l'infant. Les creences de la mestra en relació a aquesta bona pràctica són les següents:

• l'infant té les és autosuficient perquè ell mateix sigui el protagonista del seu aprenentatge.
• la llibertat de l'infant afavoreix el moviment i la seva pressa de decisions.
• la mirada de la mestra s'utilitza com a eina de reconeixement.
• l'observació de la mestra és la tasca principal en el moment dels ambients.
• la seva intervenció ve marcada per l'acció dels infants: moment de conflicte o recollida del material.

Alguns dels dilemes que es poden plantejar en el moments dels ambients per part de la mestra són: 

• fins a quin punt puc deixar que es desenvolupi l'acció dels infants en un moment de conflicte? 
• no hi ha una metodologia única per defensar la proposta dels ambients: poden haver-hi diferents articles relacionats amb la metodologia dels ambients i moltes interpretacions.
• hi ha algun límit en la intervenció de la mestra? quan no hem d'intervenir i quan sí.

AGRUPAMENT DELS INFANTS:

Hi participen tots els infants de l’escoleta, els nadons participen quan poden, segons el seu ritme: si han dormit, si han berenat, etc. Els infants actuen amb llibertat, no obstant, abans de començar es recorden una sèrie de normes de comportament, en cap moment s’indueix a què realitzin una determinada acció en un ambient determinat.

OBJECTIUS:

Els objectius es basen en treballar el contingut del currículum d'Educació Infantil de primer cicle. Els objectius generals de cada un dels ambients presentats, són els següents:

• Descobrir i conèixer el propi cos i els dels altres, mitjançant les seves capacitats.
• Gaudir dels diferents materials, objectes i formes que poden trobar en els diferents ambients presentats.
• Estimular i afavorir les capacitats cognitives, sensorials i motrius dels infants.
• Adquirir progressivament autonomia en les activitats habituals.
• Respectar els companys i el material que trobem en els diferents ambients presentats.
• Regular el moviment, to i postura.
• Plantejar i verificar hipòtesi.

De manera més concreta, en cada un dels ambients es detallen els objectius concrets.

DESENVOLUPAMENT:

• Es recorden les normes abans de començar.

• Per poder crear una rutina es posa una determinada música perquè sàpiguen que és l’ inici dels ambients.

• La duració de l’activitat és de més o menys una hora, els infants són lliures de participar en l’ambient que volen.

• Quan es l’hora, es posa una determinada música per indicar l’acabament de la sessió. Fem un ritual de sortida i els infants van a la seva classe corresponent.

• A la classe, la mestra proposa una assemblea per saber: què més els hi ha interessat, què han fet, què és el que els hi ha agradat més...

Tant abans com després de la sessió, les mestres són les responsables d’organitzar i presentar l’espai dels ambients, cada setmana hi participen dues mestres per organitzar, i després per recollir el material emprat pels infants.

En cada un dels ambients, les mestres es col·loquen estratègicament per observar els infants, fer anotacions, i intervenir si és necessari.

BREU EXPLICACIÓ DELS AMBIENTS ACTUALS: 

Ambient dels  grans moviments: és una sala situada a devora de la cuina. Aquesta està equipada per material de psicomotricitat: coixins de plàstic de diferents mides i colors diferents, una petita piscina de bolles, dues plataformes de fusta simulant un rocòdrom, taules col·locades estratègicament per provocar els salts dels infants i matalassos distribuïts per tota la sala. En aquest ambient, solen haver-hi dues mestres, una que actua com a cointerventora i l’altra com a observadora. Es dóna importància a la necessitat que tenen els infants en aquesta edat d’enfilar-se, baixar, botar, etc.  

Objectius de l'ambient dels grans moviments:

• Descobrir i gaudir del seu propi cos i les seves possibilitats d'acció mitjançant el joc.
• Adquirir progressivament autonomia i seguretat en els seus moviments i confiança en sí mateixos.
• Formar-se una imatge de sí mateixos a través del moviment, el joc i la interacció amb els altres regulant el to i la postura en funció de l'objecte i l'acció efectuada.
• Orientar-se observant i explorant el propi entorn, identificar els canvis fomentant la seva seguretat emocional.
• Relacionar-se amb els altres, respectant els diferents ritmes de desenvolupament.

Ambient de la natura: situat a la sala central de l’escoleta, la plaça. Hi ha una zona delimitada per fustes, diferents taules d’experimentació, una estora amb llibres de natura, i diferents materials contenidors: pots, plats, tassons, etc. El material va canviant, a partir de la seva durabilitat o interès de l’infant. Podem trobar: clovelles blanes d’ametlla, llenties, arròs, pasta, fulles seques, palla, blat de moro, esponges de mar, tronquets d’arbre, llimones, taronges, civada, etc. Normalment els materials tenen una relació entre sí, per afavorir una certa continuïtat. Es solen combinar material més grossos amb  més petits, durs i blans, etc.

Objectius de l'ambient de la natura:

• Conèixer diferents elements de la natura.
• Experimentar i manipular diferents elements de la natura (terra, farina, aigua, fulles, etc)
• Observar les diferents transformacions i canvis d'elements de la natura.
• Iniciar-se en el procés del raonament a partir de l'experiència viscuda.

Ambient de les fosques: aquesta sala es tapada amb una cortina aferrada a les vidrieres, per aconseguir que no entri la llum de l’exterior. La llum del sòtil és ultraviolada que ajuda a l’efecte de fosca. I després estratègicament es col·loquen diferents materials que continuïn amb aquest joc de llum i fosca: plastilina fluorescent, roba pintada amb colors fluorescents, lamparetes de fluorescents, etc. Sol ser material reciclat, i adaptat, perquè ressalti en la foscor. La finalitat d’aquest ambient es que es sentin bé i gaudeixin de la foscor.

 

Objectius de l'ambient de les fosques: 

• Descobrir i conèixer el seu propi cos i els dels altres, mitjançant les seves capacitats.
• Gaudir de la foscor i de les llums i de les seves formes.
• Experimentar les múltiples possibilitats que l'hi proporcionen els materials de l'ambient.
• Estimular i afavorir les capacitats cognitives, sensorials i motrius dels infants.

AVALUACIÓ: 

L'avaluació dels ambients es realitza a partir de l'observació dels infants, quin comportament desenvolupen en un determinat ambient, quin es l'ambient més visitat, quin joc realitza un determinat infant, etc. I a partir d'aquí, s'obté una valuosa informació que ajuda a la mestra a seguir innovant els espais i els materials; i saber en quin moment evolutiu es troba l'infant a partir de la seva acció. 

Per tot això, em sembla que aquesta és una bona pràctica: dóna llibertat a l'infant, aquest és l'autèntic protagonista del seu procés d'ensenyament- aprenentatge, la mestra actua com a mediadora, observadora, acompanyant..., es treballen els continguts i objectius del currículum d'Educació Infantil, hi ha una cohesió d'actuació entre tot l'equip educatiu, etc. Aquesta cohesió es possible perquè les mestres treballen a partir d'una mateixa metodologia. A més, realitzen reunions cada setmana per millorar la seva intervenció educativa en aquesta escoleta.

PROPOSTES DE MILLORA:

Algunes propostes són les següents:

• Una possible proposta de millora podria ser que alguns infants quedessin a recollir amb la mestra una vegada acabada la sessió. Es podria fer una llista i anar rotant els infants que queden un dia o l'altre. 
• Les mestres podrien anar canviant de lloc d'observació, és a dir, no sempre estar en el mateix ambient. Es podria confeccionar una llista i les mestres anar canviant d'ambient, amb la finalitat de passar per tots els ambients i avaluar als infants que hi participen.
• Variar més el material presentat. Malgrat tenen una gran oferta d'aquests els recursos sempre poden ser més.
• Plasmar ja sigui en vídeo o en fotos aquest moment. Durant els ambients les mestres envien fotografies per whatsap als pares, però un petit documentat de cada infant també podria ser interessant de cara als pares.

Reflexió d’altres bones pràctiques consultades dels companys.

He reflexionat sobre bones pràctiques de companys, aquests són els enllaços on poden veure el meu comentari.

• Zaira Pons: http://elspetitsporiolets.blogspot.com.es

• Cristina Chaparro: http://pinzelladesdolces.blogspot.com.es

• Mª Àngels: http://www.miradesdolces.blogspot.com.es

Etiquetes treballades:

1.2: reflexiono sobre els elements que porten a una bona actuació professional.

4.1: identifico marcs teòrics que justifiquen les pràctiques que es duen a terme a l’escoleta.

4.2: identifico bones pràctiques.