dimarts, 23 d’abril del 2013

BONA PRÀCTICA: els ambients d’aprenentatge


Aquesta és la bona pràctica que dur a terme l’escoleta on realitzo les pràctiques: els ambients d’aprenentatge. El treball per ambients es basa en una manera molt innovadora d’organitzar els infants, l’espai i el material, i així, a partir de l’acció de l’infant afavorir el seu procés d’ensenyament- aprenentatge. Es dóna importància a l’autonomia i la llibertat en els seus moviments i en les seves preses de decisions. Els ambients es presenten tres dies a la setmana: dilluns, dimecres i divendres, amb una duració d’una hora cada dia.

Els ambients canvien cada trimestre, en aquests moments tenim els següents: ambient dels grans moviments, l’ambient de la natura i l’ambient de les fosques. Un gran avantatge d’aquesta escoleta, es que aquests ambients estan sempre presentats a les mateixes sales: la sala dels grans moviments abans era el menjador, però ara sempre està equipat per aquest ambient. La sala de la natura actua com a plaça de l’escoleta, és la sala central i aquesta comunica amb les altres estàncies; i la sala de les fosques, és una sala polivalent que va canviant al llarg del dia, a partir de les funcions que hi vulguem desenvolupar.

Els materials i la distribució pot variar en cada sessió, però sempre s'intenta mantenir una certa continuïtat en relació a aquests. Els materials de l'ambient de la natura solen ser naturals, i altres objectes són elaborats a partir de material reciclat. Sempre es presenten tapats per teles, per potenciar la seva curiositat, i així,  siguin ells mateixos  qui ho descobreixin.

FONAMENTACIÓ TEÒRICA:

La metodologia dels ambients es basa en la llibertat d’acció dels infants, que sigui el protagonista i constructor del seu aprenentatge. Els ambients es presenten als infants de manera que ell a partir dels seus interessos, participi en aquell o aquells que més l’interessin al llarg de la sessió. Abans, les mestres d’aquesta escoleta, feien un llistat repartint els infants en els diferents ambients, però amb el temps s’adonaren que estaven més pendents d’organitzar i controlar als infants perquè no es moguessin de l’ambient que li havien presentat, que observant el procés d’aprenentatge dels infants. Així, que ara els infants es mouen lliurament per l’espai i la mestra observa les seves accions. La actuació pedagògica d'aquesta escoleta es basa en diferents models entre els que destaquen: les escoles d'infants de "Reggio Emilia", les aportacions de la doctora Emmily Pilker i l'associació Pilker Hengstenberg de Catalunya, amb els que han tingut l'ocasió de treballar amb l'educadora especialitzada i pedagoga Rosa Vidiella i Badell.

ROL DE L'ADULT:


El rol de l’adult és d’organitzador de l’espai, del material, i sobretot d’observar als infants, en relació al seu desenvolupament; i d’intervenció, si sorgeix algun conflicte. Fa de figura seguritzant pels infants, i és el  responsable innovar i saber provocar la curiositat dels infants. A més de vigilar que el material que hi ha en un determinat ambient, no vagi a un altre.

CREENCES I DILEMES DE LA MESTRA:

El treball per ambients obliga a la mestra a mantenir una gran organització, perquè aquesta proposta sigui satisfactòria en relació al procés d'ensenyament-aprenentatge per l'infant. Les creences de la mestra en relació a aquesta bona pràctica són les següents:

  • l'infant té les és autosuficient perquè ell mateix sigui el protagonista del seu aprenentatge.
  • la llibertat de l'infant afavoreix el moviment i la seva pressa de decisions.
  • la mirada de la mestra s'utilitza com a eina de reconeixement.
  • l'observació de la mestra és la tasca principal en el moment dels ambients.
  • la seva intervenció ve marcada per l'acció dels infants: moment de conflicte o recollida del material.
Alguns dels dilemes que es poden plantejar en el moments dels ambients per part de la mestra són: 

  • fins a quin punt puc deixar que es desenvolupi l'acció dels infants en un moment de conflicte? 
  • no hi ha una metodologia única per defensar la proposta dels ambients: poden haver-hi diferents articles relacionats amb la metodologia dels ambients i moltes interpretacions.
  • hi ha algun límit en la intervenció de la mestra? quan no hem d'intervenir i quan sí.



AGRUPAMENT DELS INFANTS:

Hi participen tots els infants de l’escoleta, els nadons participen quan poden, segons el seu ritme: si han dormit, si han berenat, etc. Els infants actuen amb llibertat, no obstant, abans de començar es recorden una sèrie de normes de comportament, en cap moment s’indueix a què realitzin una determinada acció en un ambient determinat.

OBJECTIUS:

Els objectius es basen en treballar el contingut del currículum d'Educació Infantil de primer cicle. Els objectius generals de cada un dels ambients presentats, són els següents:

  • Descobrir i conèixer el propi cos i els dels altres, mitjançant les seves capacitats.
  • Gaudir dels diferents materials, objectes i formes que poden trobar en els diferents ambients presentats.
  • Estimular i afavorir les capacitats cognitives, sensorials i motrius dels infants.
  • Adquirir progressivament autonomia en les activitats habituals.
  • Respectar els companys i el material que trobem en els diferents ambients presentats.
  • Regular el moviment, to i postura.
  • Plantejar i verificar hipòtesi.
De manera més concreta, en cada un dels ambients es detallen els objectius concrets.


DESENVOLUPAMENT:
  • Es recorden les normes abans de començar.
  • Per poder crear una rutina es posa una determinada música perquè sàpiguen que és l’ inici dels ambients.
  • La duració de l’activitat és de més o menys una hora, els infants són lliures de participar en l’ambient que volen.
  • Quan es l’hora, es posa una determinada música per indicar l’acabament de la sessió. Fem un ritual de sortida i els infants van a la seva classe corresponent.
  • A la classe, la mestra proposa una assemblea per saber: què més els hi ha interessat, què han fet, què és el que els hi ha agradat més...

Tant abans com després de la sessió, les mestres són les responsables d’organitzar i presentar l’espai dels ambients, cada setmana hi participen dues mestres per organitzar, i després per recollir el material emprat pels infants.

En cada un dels ambients, les mestres es col·loquen estratègicament per observar els infants, fer anotacions, i intervenir si és necessari.

BREU EXPLICACIÓ DELS AMBIENTS ACTUALS: 

Ambient dels  grans moviments: és una sala situada a devora de la cuina. Aquesta està equipada per material de psicomotricitat: coixins de plàstic de diferents mides i colors diferents, una petita piscina de bolles, dues plataformes de fusta simulant un rocòdrom, taules col·locades estratègicament per provocar els salts dels infants i matalassos distribuïts per tota la sala. En aquest ambient, solen haver-hi dues mestres, una que actua com a cointerventora i l’altra com a observadora. Es dóna importància a la necessitat que tenen els infants en aquesta edat d’enfilar-se, baixar, botar, etc.  



Objectius de l'ambient dels grans moviments:
  • Descobrir i gaudir del seu propi cos i les seves possibilitats d'acció mitjançant el joc.
  • Adquirir progressivament autonomia i seguretat en els seus moviments i confiança en sí mateixos.
  • Formar-se una imatge de sí mateixos a través del moviment, el joc i la interacció amb els altres regulant el to i la postura en funció de l'objecte i l'acció efectuada.
  • Orientar-se observant i explorant el propi entorn, identificar els canvis fomentant la seva seguretat emocional.
  • Relacionar-se amb els altres, respectant els diferents ritmes de desenvolupament.

Ambient de la natura:
situat a la sala central de l’escoleta, la plaça. Hi ha una zona delimitada per fustes, diferents taules d’experimentació, una estora amb llibres de natura, i diferents materials contenidors: pots, plats, tassons, etc. El material va canviant, a partir de la seva durabilitat o interès de l’infant. Podem trobar: clovelles blanes d’ametlla, llenties, arròs, pasta, fulles seques, palla, blat de moro, esponges de mar, tronquets d’arbre, llimones, taronges, civada, etc. Normalment els materials tenen una relació entre sí, per afavorir una certa continuïtat. Es solen combinar material més grossos amb  més petits, durs i blans, etc.



Objectius de l'ambient de la natura:

  • Conèixer diferents elements de la natura.
  • Experimentar i manipular diferents elements de la natura (terra, farina, aigua, fulles, etc)
  • Observar les diferents transformacions i canvis d'elements de la natura.
  • Iniciar-se en el procés del raonament a partir de l'experiència viscuda.


Ambient de les fosques: aquesta sala es tapada amb una cortina aferrada a les vidrieres, per aconseguir que no entri la llum de l’exterior. La llum del sòtil és ultraviolada que ajuda a l’efecte de fosca. I després estratègicament es col·loquen diferents materials que continuïn amb aquest joc de llum i fosca: plastilina fluorescent, roba pintada amb colors fluorescents, lamparetes de fluorescents, etc. Sol ser material reciclat, i adaptat, perquè ressalti en la foscor. La finalitat d’aquest ambient es que es sentin bé i gaudeixin de la foscor.
 

Objectius de l'ambient de les fosques: 


  • Descobrir i conèixer el seu propi cos i els dels altres, mitjançant les seves capacitats.
  • Gaudir de la foscor i de les llums i de les seves formes.
  • Experimentar les múltiples possibilitats que l'hi proporcionen els materials de l'ambient.
  • Estimular i afavorir les capacitats cognitives, sensorials i motrius dels infants.

AVALUACIÓ: 


L'avaluació dels ambients es realitza a partir de l'observació dels infants, quin comportament desenvolupen en un determinat ambient, quin es l'ambient més visitat, quin joc realitza un determinat infant, etc. I a partir d'aquí, s'obté una valuosa informació que ajuda a la mestra a seguir innovant els espais i els materials; i saber en quin moment evolutiu es troba l'infant a partir de la seva acció. 

Per tot això, em sembla que aquesta és una bona pràctica: dóna llibertat a l'infant, aquest és l'autèntic protagonista del seu procés d'ensenyament- aprenentatge, la mestra actua com a mediadora, observadora, acompanyant..., es treballen els continguts i objectius del currículum d'Educació Infantil, hi ha una cohesió d'actuació entre tot l'equip educatiu, etc. Aquesta cohesió es possible perquè les mestres treballen a partir d'una mateixa metodologia. A més, realitzen reunions cada setmana per millorar la seva intervenció educativa en aquesta escoleta.

PROPOSTES DE MILLORA:

Algunes propostes són les següents:

  • Una possible proposta de millora podria ser que alguns infants quedessin a recollir amb la mestra una vegada acabada la sessió. Es podria fer una llista i anar rotant els infants que queden un dia o l'altre. 
  • Les mestres podrien anar canviant de lloc d'observació, és a dir, no sempre estar en el mateix ambient. Es podria confeccionar una llista i les mestres anar canviant d'ambient, amb la finalitat de passar per tots els ambients i avaluar als infants que hi participen.
  • Variar més el material presentat. Malgrat tenen una gran oferta d'aquests els recursos sempre poden ser més.
  • Plasmar ja sigui en vídeo o en fotos aquest moment. Durant els ambients les mestres envien fotografies per whatsap als pares, però un petit documentat de cada infant també podria ser interessant de cara als pares.
Reflexió d’altres bones pràctiques consultades dels companys.

He reflexionat sobre bones pràctiques de companys, aquests són els enllaços on poden veure el meu comentari.






Etiquetes treballades:

1.2: reflexiono sobre els elements que porten a una bona actuació professional.

4.1: identifico marcs teòrics que justifiquen les pràctiques que es duen a terme a l’escoleta.

4.2: identifico bones pràctiques.

10 comentaris:

  1. Hola Cati,
    estic d’acord amb tu en que aquesta és una bona pràctica, no només pel protagonisme que dóna a l’infant de ser ell qui decideix on jugar i què fer amb el material que té al seu abast, sinó per la gran feina que hi ha al darrere d’aquesta pràctica. Penso que quan una escola decideix canviar tot el seu funcionament (recursos espacials, temporals, personals i materials), per treballar segons la pedagogia dels ambients, és perquè és una escola que està al dia i que realment veu als infants com el més important de l’escola. Crec que és un gran exemple a seguir, i una gran oportunitat per aprendre d’aquesta nova forma d’ensenyar- aprendre. Aquest és un exemple d’escola que demostra que moltes coses que es deixen de fer a certes centres són justificats de forma incoherent. De vegades sents a dir: es que no tenim espai, es que no tenim temps, és que ens manquen recursos personals,... Penso que això són, moltes vegades, excuses emprades per justificar el “deixar de fer”. La teva escola és un exemple de que, si un vol, pot!

    Estic convençuda que aquesta és una nova manera de fer que comporta molta més feina per part dels mestres, així com també un gran canvi de mentalitat, però també estic segura que els fruits i els aprenentatges que se’n treuen són d’un profit difícil d’aconseguir a través de la forma tradicional de fer educació. Aprofita-ho al màxim Cati, i gràcies per compartir-ho!

    ResponElimina
  2. Hola Cati,
    M´ha agradat molt la bona pràctica que has triat, és fantàstica. Compleix molts de requisits per dir que a la teva escola saben treballar amb infants! Mitjançant els ambients d´aprenentatge, posant-los com exemple, es veu reflectida la importància de la planificació que fan els docents, innovació, reflexió i avaluació, trets fonamentals per dur a terme qualsevol projecte o proposta adequada i ajustada pels infants.
    Penso que és un bon exemple a seguir, perquè es veu que els recursos i materials són poc estructurats, reciclats i naturals, molt millor que les joguines tradicionals de plàstic, tan esteriotipades.
    Per tant, l´espai, el temps, la planificació dels docents, l´organització, els ambients creats, l´avaluació que fan (tant dels infants com d´ells mateixos) són ideals per realitzar bones pràctiques educatives..."de vegades escases per la manca de motivació".
    Enhorabona Cati, has plasmat molt bé aquesta pràctica i a mi, personalment, m´ha oferit una finestra d´il.lusió perquè algun dia vull treballar com aquestes mestres!
    Disfruta de les pràctiques.

    ResponElimina
  3. Hola Cati !

    Primer de tot, dir-te que quina sort que tens de poder realitzar les pràctiques en aquest centre... és una sort poder experimentar i aprendre dels ambients i actituds dels nins amb aquesta metodologia d'aprenentatge.

    A la meva escola no treballem per ambients, i crec que per ara tampoc no ho faran, no és la seva manera de pensar.

    M'agrada el treball per ambients d’aprenentatge perquè com dius consisteix en una manera diferent d’organitzar els alumnes, l’espai i els materials per tal de propiciar i construir un lloc d’aprenentatge que sorgeixi espontàniament.

    L’infant en l'ambient és el protagonista i constructor del seu propi aprenentatge i el paper del mestre és secundari durant l'experimentació dels infants, es basa fonamentalment en organitzar i afavorir l’aprenentatge.

    Encara que evidentment, per altra banda el mestre és primordial, en tenir la sensibilitat i ganes de fer, per dur a terme el treball per ambients a l'escola.

    Aquesta orientació pedagogia pretén que els infants participin d’una manera més activa, lliure, constructiva i creativa del seu aprenentatge escolar i creixement com a persona, per això m'agrada. Ja ni ha prou d'ensenyaments dirigits, tradicionals, directius etc

    Enhorabona !


    ResponElimina
  4. Hola Cati!!

    M’ha agradat molt la teva bona pràctica, ja que pens que treballar amb ambients es una sort, perquè encara hi ha poques escoletes que treballen amb aquesta metodologia.

    Pens que, també és una sort poder experimentar i aprendre sobre els ambients. Ja que es pot veure reflectit amb la pràctica, perquè ens han explicar bastantes coses sobre els ambients d’aprenentatge.

    Perquè penso que els ambients d’aprenentatge son importants per, avançar a una educació integral, contemplar la significativitat dels aprenentatges, fomentar la curiositat i l’interès, facilitar l’experimentació, propiciar aprendre de la interacció, afavorir l’autoestima, esguardar l’ensenyança individualitzada i promoure el joc.
    Per acabar dir, que les mestres han de tenir ganes de fer i ocupar un lloc secundari, però igual d’important, ja que els infants s’han de sentir segurs. Per tant, els infants ocupen el primer lloc i es el seu propi constructor dels seus aprenentatges.

    Enhorabona!!
    Disfruta de les pràctiques !

    ResponElimina
  5. En primer lloc, m’agradaria comentar que aquesta entrada m’ha resultat molt interessant i enriquidora.
    No hem d’oblidar que el joc dels infants ha de ser lliure i sense traves, ha de convertir-se en un element d’alliberament i de plaer, i a més de tot això ha de ser un camp de proves del què és la vida; penso que aquests ambients d’aprenentatge s’ajusten perfectament a tot això. A més, pel que he pogut llegir i veure a les fotografies es tracta d’un context de bellesa que convida al joc i desperta sorpresa, desig i admiració sobretot perquè els materials i la seva distribució varia en les diferents sessions.
    Una de les coses que més m’han agradat ha estat la llibertat que es dóna als infants per elegir en quin ambient volen estar; també m’ha cridat l’atenció la participació de tots els infants de l’escoleta, fins i tot els nadons. D’aquesta manera s’aconsegueixen grups totalment heterogenis i també s’afavoreix la trobada de diferències i es valora la diversitat.
    Penso que treballant a partir dels ambients d’aprenentatge s’aconsegueix un millor aprofitament de recursos (tant físics com humans), uns espais amb més identitat i cura de l’estètica, i finalment es fomenta el treball en equip.

    Caty, aprofita l’oportunitat al màxim que val molt la pena!

    ResponElimina
  6. Hola Cati, primer de tot voldria donar-te les gràcies per compartir aquesta bona pràctica del centre.

    Penso que treballar per ambients a una escola d'infants diu molt d'aquesta. Perquè l'escola demostra que veu a l'infant capaç de construir el seu propi procés de creixement personal.
    I a més, cal dir que amb els ambients ajuden als infants a adquirir autonomia, seguretat, responsabilitat, iniciativa... i també els desperta la curiositat i l'interès per aprendre.
    En quant al material, penso que utilitzar-lo tot natural i reciclat, és molt bona idea, com també positiu pels infants.
    El que més m'ha agradat d'aquesta pràctica és l'originalitat dels ambients, sobretot el de les fosques. Aquest m'ha sorprès molt, i penso que a part de ser molt divertit pels infants els ajuda a perdre la por a estar amb els llums apagats.

    A l'escola infantil on faig pràctiques no tenc l'oportunitat de treballar per ambients, i per això ho hem proposat com a projecte de millora. Tu que ja tens l'oportunitat, aprofita-la al màxim.

    ResponElimina
  7. Hola Cati.
    Quan a classe vau comentar aquesta pràctica vaig voler saber-ne més al respecte, per què em sembla molt interessant el treball per ambients i penso que és una metodologia molt poc estesa avui en dia a les escoletes, i per tant, has tengut molta sort si t'agrada aquesta forma de treballar.
    De forma general em sembla una molt bona pràctica de centre, per què permet als infants desenvolupar-se a través dels cinc sentits. El que més interessant he trobat, és que els ambients van canviant. Tenen la suficient durada com per a que els infants puguin exprimir-los al màxim i alhora abarquen temàtiques diferents, oferint així una diversitat d'opcions per satisfer tots els gustos. I una altra cosa que em sembla una gran sort, és que una mestra es pugui dedicar a observar mentre l'altre intervé, ja que avui en dia comptar amb aquests recursos humans és difícil.
    Enhorabona per aquesta pràctica, espero que la gaudeixis.

    ResponElimina
  8. Hola Cati,

    M'agradaria comentar aquesta pràctica perquè m'ha semblat molt interssant el poder veure en la pràctica el tema del treball per ambients, el qual ens havien explicat en la teoria però no he tingut la sort de poder observar-ho a la nostra escoleta. Penso mitjançant els ambients els infants poden ser els protagonistes del seu propi aprenentatge i tenen llibertat per elegir el joc que volen dur a terme entre tots els ambients que hi ha, mentre la mestra tal i com du comentes pot anar observant per dur a terme l'avaluació.
    A la nostra escoleta no treballem per ambients, a les classes hi ha alguns racons però desprès d'haver llegit la teva pràctica no és tracta del mateix i hem sembla més enrriquidor el que feis a la vostra escola. Hem sembla un bon estil docent i penso que moltes escoles haurien de treballar com la vostra, com han dit algunes companyes heu tingut molta sort amb l'escoleta que us ha tocat, sempre és molt gratificant poder observar aquestes pràctiques tan enrriquidores.

    ResponElimina
  9. hola!!

    Dir que és una pràctica molt enriquidora, jo no ho practicat mai; però l'any passat a l'assignatura d'Extretègies d'Intervenció Educativa ens varen explicar com funcionaven a els ambients.

    El més interessant, com has explicat és que a cada ambient és distribueixen infatns de cada etapa, des de els nadons fins als 3 anys i els petits tenen un model aseguir mentres que els grans recorden quan eren petits. També dir que se'ls dóna llibertat per fer el què vulguin hi al seu ritme i quan acaba la sessió és deixa com ho varen deixar perquè el pròxim dia puguin tenir una continuïtat del qual varen reliatzar a l'anterior sessió.

    El què ma cridat l'atenció són les diferents fases en que és desenvolupen a els ambients, sobre tot el moment en què s'introdueix la música perquè és la senyal que comensen la sessió i una altre en què acaba i también la realització d'un ritual de sortir.

    ResponElimina
  10. Bones Cati, se’ns dubte aquesta si que és una bona pràctica. Mai he tingut l’oportunitat de presenciar aquesta feina per ambients, fins ara només conec la teoria de com s’ha de duu a terme. Se’ns dubte aquesta pràctica duu un llarg procés de preparació darrera (elegir espais, disposar d’ells abans de tot, seleccionar el material, organitzar l’horari, planificar cadascun dels ambients, la seva temporalització...) però ses escoletes que decideixen fer aquest canvi en el seu funcionament després ho agraeixen moltísim. Ja m’agradava aquesta metodologia només a través de la teoria i veient pràctiques com la que ens has explicat, encara tinc més ganes de tenir l’oportunitat de fer feina a un centre com aquest.

    M’ha agradat llegit que els infants es mouen lliurament per l’espai, i que aquesta decisió es va prendre una vegada varen comprovar que llevaven importància a l’observació de les actuacions per estar més atentes a que un infants no es mogués de l’ambient que li tocava. El fet d’emprar música per a que els infants puguin saber quan comença el moment per ambients i quan acaba, hem resulta molt interessant. Fins ara i amb la meva experiència totes les activitats s’acaben quan la mestra els diu en fort que falta molt poquet i que en rés els dirà que s’ha de començar a recollir. Utilitzar la música per obrir o tancar una activitat és una de les idees que m’apunto al meu quadern de “idees i coses que m’agradarien fer”. I ja per acabar, m’agradaria ressaltar el fet de que després de passar pels ambients es realitzi una assemblea. Tenir aquest moment de conversa els dona l’oportunitat de verbalitzar totes les experiències viscudes, adonar-se del que han aconseguit, dels nous aprenentatges, que s’escoltin uns als altres, que puguin saber el que ha passat a un ambient mentre ells eren a un altre, que es doni l’oportunitat de solucionar qualque conflicte que hagi pogut sorgir, cridar la curiositat per a que infants que no han passat gaire per un ambient la pròxima vegada ho facin, etc.

    Gràcies per compartir aquesta bona pràctica amb nosaltres! Molta sort i gaudeix de cada moment :) !

    ResponElimina